diumenge, 23 de novembre de 2008

No vull sentir-vos ni glapir!

A voltes o no som conscients, o ens oblidem de la cultura lingüística dels nostres avis o dels nostres pares… fins que perdem expressions o mots…

La meua mare, acostumava a dir-nos, quan s’enutjava de debò, als meus germans i a mi, una curiosa frase “no vull sentir-vos ni glapir”. Nosaltres sabíem exactament quin era el significat d’aquesta expressió, per més que no coneixíem què era allò de glapir, però estava ben clar: no vull que digueu res; que ens callarem, que mantinguérem ben tancada la boca.

Buscant al diccionari la paraula glapir m’he trobat el següent:

Glapir

[1653; alteració de glatir]


v 1 intr Clapir.


2 tr dial 1 Agafar, el gos (la caça o el bestiar fugisser).


2 p ext Agafar (alguna persona o una cosa fugisseres o que eren cercades).

Glatir


[s. XV; del ll. glattīre 'fer lladrucs aguts els gossos', aplicat també després al batec accelerat del cor i després, translatíciament, al sentit de 'desitjar amb ànsia, delir-se per alguna cosa']

v 1 intr Bategar, el cor, amb força.


2 intr Estar agitat per la cobejança d'una cosa prohibida o feta gruar. No facis glatir el nen passejant-hi al davant amb aquesta bicicleta.

3 tr Gruar 2.


Al diccionari català-valencià-balear, apareix glapir o aglapir.

Glapir o Aglapir

v.
1. a) intr. Lladrar el ca amb crits secs, trencats i no gaire forts

b) tr. Indicar o perseguir la caça o altre animal amb lladrucs secs. Glapir darrere: glapir o lladrar un ca darrere el ca que du la caça agafada. Glapir per sa ferida: glapir el ca sense veure la caça, sinó seguint el rastre que ha deixat.
2. Motar, parlar; cast. chistar. Ningú glapia; sols les aus a la caiguda del vespre saludaven.

Escometre, moure conversa a qualcú. Se diu especialment del qui escomet una noia per festejar-la.
|| 3. Agafar (el ca) la caça o el cap de bestiar fugisser; cast. coger, alcanzar. Aquest canet que has menat, | no el trobes curt de gambals? | Si allarguen ets animals, | no en deu porer aglapir cap.
|| 4. Agafar alguna persona o cosa fugissera o que era cercada (Mall., Eiv.); cast. coger. Se treuen es fret des peus per aglapir de llevant i de ponent molts d'anyells tenres, Alcover Cont. 101. Si un que may l'han aglapit grumetjant dins cap partit.


Var. form.: clapir, glatir.

Etim.: del llatí glattīre, mat. sign. || 1, amb contaminació d'una arrel onomatopeica klapp- (cfr. l'al. klffen i el fr. glapir, mat. sign.). Cfr. Th. Braune en Zschr. r. Ph. xx, 359.

El que em va sorprendre més és que el mot glapir estava relacionat amb la caça. No sé ben bé si ma mare mantenia aquesta expressió perquè el meu avi havia estat caçador de jove, o perquè era una expressió pròpia entre la gent del meu poble. El que és segur és que la meva mare segurament no coneix el vertader significat del mot glapir, sinó que igual que els meus germans i jo entenien l’expressió (que està amb sentit figurat), ella entenia la frase i prou. Això sempre em sembla curiós; conèixer una expressió però desconèixer d’on ve aquesta expressió. És que als gossos se’ls deia, “no et vull sentir glapir”, quan es posava a fer lladrucs i era molest? I que això després es va estendre als nens? I llavors... es va fer una assimilació del lladruc del gos als crits dels nens? És estrany... però ja ens quedava calar l’expressió quan la mare ens hi mirava amb una cara seriosa i ens deia “no vos vull sentir ni glapir”. Que si hi penses, dius... dura la frase per a un nen.