dissabte, 13 de desembre de 2008

Tenim molt de morro, nosaltres!!!


Hi ha tot un seguit d’expressions i locucions amb el mot morro. Paraula d’origen incert, que segons ens diu el Diccionari de la Llengua Catalana, podria venir d’una base onomatopeica murr-.

Segons la primera accepció que apareix al diccionari, trobem que el morro o musell, és la part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas.

Segons la segona accepció, i usat generalment en plural, trobem que el morros, poden ser els llavis, generalment usat despectivament per indicar uns llavis grossos, inflats, bruts, pintats...


I hi ha tot un seguit de locucions que empren el mot morro...

“Tenir molt de morro”, “Tenir morro”: ser un pocavergonya, ser un aprofitat.

“Pel morro”: Amb molta barra, sense esforçar-se. Sense pagar.

“Beure a morro" o "Beure al morro”: beure aplicant els llavis al broc del càntir o d'altre recipient.

“Morro a morro”: cara a cara.

“Anar-se'n amb el morro eixut”: anar-se'n insatisfet, sense haver obtingut allò que es pretenia.

“Torca't els morros”: es diu per indicar que no hi ha res més per a menjar.

“Llepar-se els morros d'una cosa”: fer-se'n un llepadits, trobar-la molt gustosa.

“Fer-se els morros lluents”: menjar molt i suculent.

“Mossegar-se els morros”: reprimir-se per no riure o per no parlar indiscretament.

“Picar-se els morros” o “Pegar-se un toc als morros”: veure's obligat a renunciar a allò que es desitjava obtenir.

“Caure de morros”: caure cap avant, pegant amb la cara a terra.

“De morros!” o “Als morros!”: exclamació de malvolença que es fa quan algú ensopega per imprudència.

“Rompre els morros” , “Fer uns morros nous a algú”, o “Inflar els morros” : pegar-li fort a la cara.

“Anar morros per terra”: esser molt treballador; escarrassar-se; esforçar-se sense profit; anar malament de negocis.

“Anar amb el morro al sòl” o “Anar amb sos morros per sa terra” (Mall.): esser molt vell i anar molt acalat.
“Anar morro per terra”: anar malament d'interessos, portar negocis per mal camí.

“Tenir una cosa al morro”, o “Tenir al morro de la porta”: tenir una cosa molt a prop.

“Fregar una cosa pels morros”: oferir-la amb molta d'insistència, importunament.

“Fotre (o clavar, o fregar...) pels morros” : retreure, tirar per la cara.

“Tenir la llet al morros”: esser molt tendre, excessivament jove.

“Esser fort de morro”, o “Esser de morro fort”: esser enèrgic i inflexible, de geni difícil de tòrcer.

“Esser prim de morro, o de morro prim”: esser llépol o molt delicat i remirat en el menjar i en altres coses.

“Esser fluix de morro”: esser massa xerraire, indiscret.

“Menjar carn de morro”: haver d'aguantar la múrria del qui està de mal humor.

“Esser del morro tort”, “Tenir el morro tort”: tenir mal geni. Estar enutjat. Estar toflat, enfadat.

“Estar de morros”: estar barallat, fer-se mala cara.

“Deixar del morro”: Deixar burlat.

“Deixar amb el morro untat”: Deixar amb la mel als llavis, deixar u a mig d’alguna cosa, frase, història, fet...



També tenim ...

Morro de flauta: extremitat d'una cosa que forma angle agut, a manera de l'extrem d'un flabiol.

Morro de vaques: botxí, qui executa les penes de mort i altres penes corporals.

Morro de bou: herba que creix amb la fulla ben plana a terra.

Morro de porc o de porcell:
a) Planta de l'espècie Urospermum Dalechampii, de fulles inferiors dentades amb el lòbul terminal molt gros, i fulles superiors un poc abraçadores i senceres o poc dentades, cabeçoles terminals i solitàries, flors grogues; abunda pels camins de Mallorca.
b) Planta de l'espècie Ranunculus ficaria (Mallorca).
c) Planta de l'espècie Ranunculus asiaticus (Mallorca).

Morro d'ovella: plantaginàcia de l'espècie Plantago lagopus, acaule, de fulles lanceolades i espigues oblongues, tomentoses. A Mallorca se'n diu peu de llebre.

Morro de vedell:
a) Varietat de pebre, de la millor classe per a confitar (Empordà).
b) Planta de l'espècie Antirrhinum majus (Masclans Pl. 159).

Morros d'espasa: peix de l'espècie Charax puntazzo (Eivissa)


I tenim el substantiu usat generalment en plural...

Morrandes: Llavis bruts. “Torcar-se les morrandes”.


Els substantius...

Morreig o morrejada, que és l’acció de morrejar o morrejar-se.

Els adjectius...
Morrotós: Que manifesta irritació o mal humor.
Morrut: que en la seua primera accepció ens ofereix...
a) Que té el morro o el musell gros.
b) Dit de la persona que té els llavis grossos i sortints, generalment usat despectivament.
c) Malcarat, usat en sentit figurat.

I el verb...
Morrejar:
1) Beure agafant amb els llavis el broc, l'aixeta, etc., per on brolla l'aigua, el vi, etc. Beveu a galet: no morregeu.
2) Acostar els animals el morro al menjar sense prendre'l.
3) Mamar l'infant sense gana prenent i deixant el pit.
4) Fer morros.
5) Besar intensament els llavis (d'algú).

El refrany: “Morros i mala cara, trauen sa gent de casa”.

I la creença popular... “Quan els gats es fregen el morro sovint, hi haurà pluja”

Així que no em queda més que dir que ...


Tenim molt de morro, nosaltres!!!