dijous, 29 de gener de 2009

La nena que no era com les altres

dimarts, 6 de gener de 2009

Cavalcada de reis a L'Alcúdia

No soc jo massa de cavalcades de reis, Nadals i nadales, però aquest any per motius de feina he estat a l’Alcúdia, a la Ribera Alta, participant en la cavalcada, la nit de reis.

Fins ara, les úniques cavalcades que havia vist havien estat les del meu poble, Vila-real, quan era un xiquet, i he de dir que no tenia un record d’allò més bonic. Uns centenars de joves vestits amb una tela, que em recordava al sofà que tenia en casa, que acompanyaven la carrossa del naixement i els reis mags i poca cosa més.

Així que la cavalcada de l’Alcúdia em va sorprendre perquè transportava a una altra època. Res de tractorets tirant de les carrosses. Hi havia animals vius... foc... ambient de festa, i no de solemnitat, i els reis anaven a cavall, i no asseguts sobre carrosses adornades amb motius passats de moda. No van faltar dolçaines ni tabals. I la gent als carrers, no estaven asseguts, la majoria eren drets amb ganes de festa, amb molt de sentit de l’humor, amb ganes de passar-s’ho bé. Una cosa que a Vila-real sembla que no existeix.

Una cavalcada senzilla però bonica, atraient, amb un caliu especial, molt càlida, molt entranyable. Davant meu anava el caganer i no deixava de fer riure a la gent. Una gent que gaudia de l’escatologia, tan pròpia dels valencians. Però es nota que a l’Alcúdia la cavalcada no l’organitza cap institució religiosa o similar (a Vila-real són els antonians), sinó un artista, una persona molt especial, un músic, un home que mira per la cultura de la seva terra amb ganes de fer participar la gent... Dani Miquel, a qui s’han d’agrair moltes coses.

Després de la cavalcada de l’Alcúdia la cavalcada no em sembla tan insulsa. A Vila-real, amb 40.000 habitants més que l’Alcúdia, sembla que no hi ha imaginació. Quina llàstima. I això que no crec en els reis.