Refugi Obert. Jornada en defensa del patrimoni bèlic Republicà. València. 9 maig de 2009.

València va ser capital de la II República, però sembla que això no li interessa ni a Rita Barberà ni a ningú dels que manen. El Col•lectiu València Republicana ha aconseguit que el refugi que es troba baix del pati de l'IES Lluis Vives, pogués rebre visites, i que estigués obert al públic el dia d'avui, 9 de maig de 2009. Ací apareixen dos testimonis sonors de dos valencians que van patir els horrors de la Guerra Civil Espanyola, i s'acompanyen de fotos de la ciutat i dibuixos que van fer nens en aquells anys. És un breu document del que ha estat la jornada, en la que també han participat altres persones majors, que van utilitzar els refugis de València, dos investigadors sobre el patrimoni bèlic valencià, José Durbán i Jorge Vera, i quatre poetes, dos d'ells argentins. És ben curiós i significatiu que no s'haja llegit cap poema en la nostra llengua. És una llàstima que només hi hagueren un centenars de persones, i només uns 30 joves, perquè pagava la pena entrar en un refugi i conèixer de primera mà els testimonis de la gent que va patir aquella guerra. No podem oblidar que els refugis van ajudar la gent a guarir-se de les bombes de l'aviació italiana i alemanya que van donar suport a l'exèrcit franquista. Recuperem la memòria històrica i el nostre patrimoni!!!

per què València és un niu feixista?

La nena que no era com les altres

Cavalcada de reis a L'Alcúdia

No soc jo massa de cavalcades de reis, Nadals i nadales, però aquest any per motius de feina he estat a l’Alcúdia, a la Ribera Alta, participant en la cavalcada, la nit de reis.

Fins ara, les úniques cavalcades que havia vist havien estat les del meu poble, Vila-real, quan era un xiquet, i he de dir que no tenia un record d’allò més bonic. Uns centenars de joves vestits amb una tela, que em recordava al sofà que tenia en casa, que acompanyaven la carrossa del naixement i els reis mags i poca cosa més.

Així que la cavalcada de l’Alcúdia em va sorprendre perquè transportava a una altra època. Res de tractorets tirant de les carrosses. Hi havia animals vius... foc... ambient de festa, i no de solemnitat, i els reis anaven a cavall, i no asseguts sobre carrosses adornades amb motius passats de moda. No van faltar dolçaines ni tabals. I la gent als carrers, no estaven asseguts, la majoria eren drets amb ganes de festa, amb molt de sentit de l’humor, amb ganes de passar-s’ho bé. Una cosa que a Vila-real sembla que no existeix.

Una cavalcada senzilla però bonica, atraient, amb un caliu especial, molt càlida, molt entranyable. Davant meu anava el caganer i no deixava de fer riure a la gent. Una gent que gaudia de l’escatologia, tan pròpia dels valencians. Però es nota que a l’Alcúdia la cavalcada no l’organitza cap institució religiosa o similar (a Vila-real són els antonians), sinó un artista, una persona molt especial, un músic, un home que mira per la cultura de la seva terra amb ganes de fer participar la gent... Dani Miquel, a qui s’han d’agrair moltes coses.

Després de la cavalcada de l’Alcúdia la cavalcada no em sembla tan insulsa. A Vila-real, amb 40.000 habitants més que l’Alcúdia, sembla que no hi ha imaginació. Quina llàstima. I això que no crec en els reis.