dijous, 20 de novembre del 2008

L'home manuscrit, de Manuel Baixauli. L'hora del lector, al 33.


Ser valencià i viure a València ja no és cap impediment per poder veure la TV3. Fa dos setmanes vaig aconseguir tornar a veure (amb més o menys dificultats) la programació de la televisió pública catalana. De fet l’únic, una volta desaparegué TV3 del televisor de ma casa, l’únic canal que veia era Cuatro, per alguna sèrie interessant, i a les noticies amb Gabilondo. Duc com un mes que quasi ni el fique, el televisor, en marxa. Ara puc veure TV3, canal 33, K3, TVCI, a l’ordinador, per Internet. Puc veure el programa d’humor Polònia, i L’hora del lector. No sé si al Canal 9 hi haurà algun programa similar... però la veritat és que no m’abelleix molt ficar Canal 9. L’última cosa que vaig veure va ser una entrevista que li feien a la presidenta de l’Acadèmia de la Llengua Valenciana i em vaig ficar mal.

A l’hora del lector, que es passa al 33, va ser on vaig trobar una entrevista que li feien a Manuel Bauxauli. Havia sentir parlar del escriptor de Sueca, un amic s’estava llegint “L’home Manuscrit” i en va parlava bé de la novel•la, però no va ser fins després de veure l’entrevista que el presentador Emili Manzano li feia a Manuel Baixauli.

Va ser acabar l’entrevista i vaig anar corrents a la llibreria, però no el tenien, a La Casa del Llibre. Com que era de nit, vaig pensar anar a buscar-lo al matí següent, però com que treballava quan vaig arribar a les dos la llibreria estava tancada. De camí cap a casa tenia la FNAC, però em semblava impossible que estigués el llibre (en les prestatgeries de la FNAC de València deuen haver uns 40 llibres en valencià, i 20 d’ells són els mateixos, traducció d’algun best seller americà, no diré els que hi ha de teatre perquè és una vergonya). Bé, doncs vaig trobar, curiosament, el llibre de Baixauli, encara que no en el lloc que li pertocava per ordre alfabètic; vaig tenir sort. De camí cap a casa ja anava llegir-lo. Em concentra molt caminar per llegir. Fa un parell d’hores que he acabat el llibre i he de dir que m’he quedat fascinat. Al llibre hi ha una frase sublim: el confort és la mort. I una altra que fa referència a la música, però podria ben bé ser la marca poètica, la manera d’escriure de Baixauli: “La música exquisida: la millor amiga del silenci, qui millor el tracta, qui més se li assembla.”
Això és el que fa Baixauli ser exquisit en cada paraula que escriu, just en les frases, amb els elements que juga. És precís. Treu la palla. Hi ha un moment que hi ha un personatge que diu: escriure un llibre curt però il•limitat. I això és L’home manuscrit, una novel•la curta (en l’edició que jo tinc, Proa, 2008, 3ª ed., no arriba a les 210 pàgines), amb uns personatges que ja no deixen de poblar la teua ment, una volta has tancat el llibre.
Així que he d’alegrar-me, i molt, per haver aconseguit tornar a veure la TV3 (que jo mirava de nen amb la meua iaia, amb el Magnum i el Perry Mason), i haver llegit aquesta petita obra estranya i entranyable tan magnífica i d'un finil tan rodó.

Deixe l’enllaç a l’entrevista que li van fer a Manuel Baixauli al programa L’hora del lector.