Refugi Obert. Jornada en defensa del patrimoni bèlic Republicà. València. 9 maig de 2009.

València va ser capital de la II República, però sembla que això no li interessa ni a Rita Barberà ni a ningú dels que manen. El Col•lectiu València Republicana ha aconseguit que el refugi que es troba baix del pati de l'IES Lluis Vives, pogués rebre visites, i que estigués obert al públic el dia d'avui, 9 de maig de 2009. Ací apareixen dos testimonis sonors de dos valencians que van patir els horrors de la Guerra Civil Espanyola, i s'acompanyen de fotos de la ciutat i dibuixos que van fer nens en aquells anys. És un breu document del que ha estat la jornada, en la que també han participat altres persones majors, que van utilitzar els refugis de València, dos investigadors sobre el patrimoni bèlic valencià, José Durbán i Jorge Vera, i quatre poetes, dos d'ells argentins. És ben curiós i significatiu que no s'haja llegit cap poema en la nostra llengua. És una llàstima que només hi hagueren un centenars de persones, i només uns 30 joves, perquè pagava la pena entrar en un refugi i conèixer de primera mà els testimonis de la gent que va patir aquella guerra. No podem oblidar que els refugis van ajudar la gent a guarir-se de les bombes de l'aviació italiana i alemanya que van donar suport a l'exèrcit franquista. Recuperem la memòria històrica i el nostre patrimoni!!!

per què València és un niu feixista?

La nena que no era com les altres

Cavalcada de reis a L'Alcúdia

No soc jo massa de cavalcades de reis, Nadals i nadales, però aquest any per motius de feina he estat a l’Alcúdia, a la Ribera Alta, participant en la cavalcada, la nit de reis.

Fins ara, les úniques cavalcades que havia vist havien estat les del meu poble, Vila-real, quan era un xiquet, i he de dir que no tenia un record d’allò més bonic. Uns centenars de joves vestits amb una tela, que em recordava al sofà que tenia en casa, que acompanyaven la carrossa del naixement i els reis mags i poca cosa més.

Així que la cavalcada de l’Alcúdia em va sorprendre perquè transportava a una altra època. Res de tractorets tirant de les carrosses. Hi havia animals vius... foc... ambient de festa, i no de solemnitat, i els reis anaven a cavall, i no asseguts sobre carrosses adornades amb motius passats de moda. No van faltar dolçaines ni tabals. I la gent als carrers, no estaven asseguts, la majoria eren drets amb ganes de festa, amb molt de sentit de l’humor, amb ganes de passar-s’ho bé. Una cosa que a Vila-real sembla que no existeix.

Una cavalcada senzilla però bonica, atraient, amb un caliu especial, molt càlida, molt entranyable. Davant meu anava el caganer i no deixava de fer riure a la gent. Una gent que gaudia de l’escatologia, tan pròpia dels valencians. Però es nota que a l’Alcúdia la cavalcada no l’organitza cap institució religiosa o similar (a Vila-real són els antonians), sinó un artista, una persona molt especial, un músic, un home que mira per la cultura de la seva terra amb ganes de fer participar la gent... Dani Miquel, a qui s’han d’agrair moltes coses.

Després de la cavalcada de l’Alcúdia la cavalcada no em sembla tan insulsa. A Vila-real, amb 40.000 habitants més que l’Alcúdia, sembla que no hi ha imaginació. Quina llàstima. I això que no crec en els reis.

Tenim molt de morro, nosaltres!!!

Hi ha tot un seguit d’expressions i locucions amb el mot morro. Paraula d’origen incert, que segons ens diu el Diccionari de la Llengua Catalana, podria venir d’una base onomatopeica murr-.

Segons la primera accepció que apareix al diccionari, trobem que el morro o musell, és la part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas.

Segons la segona accepció, i usat generalment en plural, trobem que el morros, poden ser els llavis, generalment usat despectivament per indicar uns llavis grossos, inflats, bruts, pintats...


I hi ha tot un seguit de locucions que empren el mot morro...

“Tenir molt de morro”, “Tenir morro”: ser un pocavergonya, ser un aprofitat.

“Pel morro”: Amb molta barra, sense esforçar-se. Sense pagar.

“Beure a morro" o "Beure al morro”: beure aplicant els llavis al broc del càntir o d'altre recipient.

“Morro a morro”: cara a cara.

“Anar-se'n amb el morro eixut”: anar-se'n insatisfet, sense haver obtingut allò que es pretenia.

“Torca't els morros”: es diu per indicar que no hi ha res més per a menjar.

“Llepar-se els morros d'una cosa”: fer-se'n un llepadits, trobar-la molt gustosa.

“Fer-se els morros lluents”: menjar molt i suculent.

“Mossegar-se els morros”: reprimir-se per no riure o per no parlar indiscretament.

“Picar-se els morros” o “Pegar-se un toc als morros”: veure's obligat a renunciar a allò que es desitjava obtenir.

“Caure de morros”: caure cap avant, pegant amb la cara a terra.

“De morros!” o “Als morros!”: exclamació de malvolença que es fa quan algú ensopega per imprudència.

“Rompre els morros” , “Fer uns morros nous a algú”, o “Inflar els morros” : pegar-li fort a la cara.

“Anar morros per terra”: esser molt treballador; escarrassar-se; esforçar-se sense profit; anar malament de negocis.

“Anar amb el morro al sòl” o “Anar amb sos morros per sa terra” (Mall.): esser molt vell i anar molt acalat.
“Anar morro per terra”: anar malament d'interessos, portar negocis per mal camí.

“Tenir una cosa al morro”, o “Tenir al morro de la porta”: tenir una cosa molt a prop.

“Fregar una cosa pels morros”: oferir-la amb molta d'insistència, importunament.

“Fotre (o clavar, o fregar...) pels morros” : retreure, tirar per la cara.

“Tenir la llet al morros”: esser molt tendre, excessivament jove.

“Esser fort de morro”, o “Esser de morro fort”: esser enèrgic i inflexible, de geni difícil de tòrcer.

“Esser prim de morro, o de morro prim”: esser llépol o molt delicat i remirat en el menjar i en altres coses.

“Esser fluix de morro”: esser massa xerraire, indiscret.

“Menjar carn de morro”: haver d'aguantar la múrria del qui està de mal humor.

“Esser del morro tort”, “Tenir el morro tort”: tenir mal geni. Estar enutjat. Estar toflat, enfadat.

“Estar de morros”: estar barallat, fer-se mala cara.

“Deixar del morro”: Deixar burlat.

“Deixar amb el morro untat”: Deixar amb la mel als llavis, deixar u a mig d’alguna cosa, frase, història, fet...



També tenim ...

Morro de flauta: extremitat d'una cosa que forma angle agut, a manera de l'extrem d'un flabiol.

Morro de vaques: botxí, qui executa les penes de mort i altres penes corporals.

Morro de bou: herba que creix amb la fulla ben plana a terra.

Morro de porc o de porcell:
a) Planta de l'espècie Urospermum Dalechampii, de fulles inferiors dentades amb el lòbul terminal molt gros, i fulles superiors un poc abraçadores i senceres o poc dentades, cabeçoles terminals i solitàries, flors grogues; abunda pels camins de Mallorca.
b) Planta de l'espècie Ranunculus ficaria (Mallorca).
c) Planta de l'espècie Ranunculus asiaticus (Mallorca).

Morro d'ovella: plantaginàcia de l'espècie Plantago lagopus, acaule, de fulles lanceolades i espigues oblongues, tomentoses. A Mallorca se'n diu peu de llebre.

Morro de vedell:
a) Varietat de pebre, de la millor classe per a confitar (Empordà).
b) Planta de l'espècie Antirrhinum majus (Masclans Pl. 159).

Morros d'espasa: peix de l'espècie Charax puntazzo (Eivissa)


I tenim el substantiu usat generalment en plural...
Morrandes: Llavis bruts. “Torcar-se les morrandes”.


Els substantius...
Morreig o morrejada, que és l’acció de morrejar o morrejar-se.

Els adjectius...
Morrotós: Que manifesta irritació o mal humor.
Morrut: que en la seua primera accepció ens ofereix...
a) Que té el morro o el musell gros.
b) Dit de la persona que té els llavis grossos i sortints, generalment usat despectivament.
c) Malcarat, usat en sentit figurat.

I el verb...
Morrejar:
1) Beure agafant amb els llavis el broc, l'aixeta, etc., per on brolla l'aigua, el vi, etc. Beveu a galet: no morregeu.
2) Acostar els animals el morro al menjar sense prendre'l.
3) Mamar l'infant sense gana prenent i deixant el pit.
4) Fer morros.
5) Besar intensament els llavis (d'algú).

El refrany: “Morros i mala cara, trauen sa gent de casa”.

I la creença popular... “Quan els gats es fregen el morro sovint, hi haurà pluja”

Així que no em queda més que dir que ...

Tenim molt de morro, nosaltres!!!

Porno gratis? Per què no es paga per veure pornografia?

A Internet hi ha moltes, moltes, moltes, moltes pàgines dedicades a la pornografia. Jo em pregunte, per què no es paga per veure totes aquestes pàgines pornogràfiques? Evidentment tot el món, com que la gran majoria d’internautes consumin pornografia, se’m tirarà al cap, però... jo només em faig aquesta pregunta... per què no s’hi paga per veure pornografia? Quins interessos hi ha al darrere de totes aquestes pàgines gratuïtes de temàtica pornogràfica...? El que és evident és que hi ha un munt de pàgines pornogràfiques controlades per uns quants i que aquestos tenen unes altres pàgines pornogràfiques en les que sí s’ha de pagar per veure... pàgines generalment més bizarres o bèsties... properes a la pederàstia, per exemple, o on s’hi poden trobar les perversions més... cóm podria dir... més “imaginatives” o colpidores... Una altra cosa que és prou evident, és que la gent comença a publicar imatges pròpies o vídeos casolans, no necessariament pornogràfics, però si amb un punt eròtic... cosa que a mi em sembla meravellosa... És a dir... que hi ha tot un submón de sexe, pornografia, erotisme, sexualitat, del que es poden veure moltes imatges o vídeos... però del que és difícil trobar reflexions o opinions... Amb l’entrada de la internet no només hi ha una mega-revolució sexual sinó que per exemple una noia o un noi de 14 anys pot penjar un vídeo ballant amb la tanga, ficant catxondos a milers de espectadors; una cosa impensable fa només 10 anys. Jo no critique que un noi o una noia mostren les seues anques al món, amb uns balls tribals, perquè això és una manifestació cultural pròpia del humans... però hi ha un fet d’amagat... i és que a voltes aquests balls (i dic balls però hi ha milers de manifestacions eròtiques, sexuals, etc....) serveixen perquè u acabe masturbant-se i prou... i cadascú és ben lliure de fer-ho... Jo en soc un gran fetitxista... però a voltes em pregunte què suposarà aquest canvi en la mirada del sexe o la sexualitat privada, ara cada volta més pública... Abans u es masturbava imaginant una companya de classe... ara la pots veure al youtube... o altres llocs... I en pàgines totalment pornogràfiques tal volta arribes a topar-te amb una amiga teua nua, o un amic teu amb el cogombro ben dur, en fotografies “robades” dels ex o de les ex. Sorprenent... I si segueix açò... tal volta un dia els nostres fills amb 10 anys puguen veure un vídeo casolà vintage dels seus pares follant. Afectarà això la societat, o no cal preocupar-se de res donat que el món està prop a la seua fi? Aneu a saber...

No vull sentir-vos ni glapir!

A voltes o no som conscients, o ens oblidem de la cultura lingüística dels nostres avis o dels nostres pares… fins que perdem expressions o mots…

La meua mare, acostumava a dir-nos, quan s’enutjava de debò, als meus germans i a mi, una curiosa frase “no vull sentir-vos ni glapir”. Nosaltres sabíem exactament quin era el significat d’aquesta expressió, per més que no coneixíem què era allò de glapir, però estava ben clar: no vull que digueu res; que ens callarem, que mantinguérem ben tancada la boca.

Buscant al diccionari la paraula glapir m’he trobat el següent:

Glapir

[1653; alteració de glatir]

	v 1 intr Clapir.
	2 tr dial 1 Agafar, el gos (la caça o el bestiar fugisser).
		2 p ext Agafar (alguna persona o una cosa fugisseres o que eren cercades).

Glatir

[s. XV; del ll. glattīre 'fer lladrucs aguts els gossos', aplicat també després al batec accelerat del cor i després, translatíciament, al sentit de 'desitjar amb ànsia, delir-se per alguna cosa']

v 1 intr Bategar, el cor, amb força.

2 intr Estar agitat per la cobejança d'una cosa prohibida o feta gruar. No facis glatir el nen passejant-hi al davant amb aquesta bicicleta.

3 tr Gruar 2.

Al diccionari català-valencià-balear, apareix glapir o aglapir.

Glapir o Aglapir

v.
1. a) intr. Lladrar el ca amb crits secs, trencats i no gaire forts

—b) tr. Indicar o perseguir la caça o altre animal amb lladrucs secs. Glapir darrere: glapir o lladrar un ca darrere el ca que du la caça agafada. Glapir per sa ferida: glapir el ca sense veure la caça, sinó seguint el rastre que ha deixat.
2. Motar, parlar; cast. chistar. Ningú glapia; sols les aus a la caiguda del vespre saludaven.

Escometre, moure conversa a qualcú. Se diu especialment del qui escomet una noia per festejar-la.
|| 3. Agafar (el ca) la caça o el cap de bestiar fugisser; cast. coger, alcanzar. Aquest canet que has menat, | no el trobes curt de gambals? | Si allarguen ets animals, | no en deu porer aglapir cap.
|| 4. Agafar alguna persona o cosa fugissera o que era cercada (Mall., Eiv.); cast. coger. Se treuen es fret des peus per aglapir de llevant i de ponent molts d'anyells tenres, Alcover Cont. 101. Si un que may l'han aglapit grumetjant dins cap partit.

Var. form.: clapir, glatir.

Etim.: del llatí glattīre, mat. sign. || 1, amb contaminació d'una arrel onomatopeica klapp- (cfr. l'al. kl�ffen i el fr. glapir, mat. sign.). Cfr. Th. Braune en Zschr. r. Ph. xx, 359.

El que em va sorprendre més és que el mot glapir estava relacionat amb la caça. No sé ben bé si ma mare mantenia aquesta expressió perquè el meu avi havia estat caçador de jove, o perquè era una expressió pròpia entre la gent del meu poble. El que és segur és que la meva mare segurament no coneix el vertader significat del mot glapir, sinó que igual que els meus germans i jo entenien l’expressió (que està amb sentit figurat), ella entenia la frase i prou. Això sempre em sembla curiós; conèixer una expressió però desconèixer d’on ve aquesta expressió. És que als gossos se’ls deia, “no et vull sentir glapir”, quan es posava a fer lladrucs i era molest? I que això després es va estendre als nens? I llavors... es va fer una assimilació del lladruc del gos als crits dels nens? És estrany... però ja ens quedava calar l’expressió quan la mare ens hi mirava amb una cara seriosa i ens deia “no vos vull sentir ni glapir”. Que si hi penses, dius... dura la frase per a un nen.