Tenim molt de morro, nosaltres!!!

Hi ha tot un seguit d’expressions i locucions amb el mot morro. Paraula d’origen incert, que segons ens diu el Diccionari de la Llengua Catalana, podria venir d’una base onomatopeica murr-.

Segons la primera accepció que apareix al diccionari, trobem que el morro o musell, és la part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas.

Segons la segona accepció, i usat generalment en plural, trobem que el morros, poden ser els llavis, generalment usat despectivament per indicar uns llavis grossos, inflats, bruts, pintats...


I hi ha tot un seguit de locucions que empren el mot morro...

“Tenir molt de morro”, “Tenir morro”: ser un pocavergonya, ser un aprofitat.

“Pel morro”: Amb molta barra, sense esforçar-se. Sense pagar.

“Beure a morro" o "Beure al morro”: beure aplicant els llavis al broc del càntir o d'altre recipient.

“Morro a morro”: cara a cara.

“Anar-se'n amb el morro eixut”: anar-se'n insatisfet, sense haver obtingut allò que es pretenia.

“Torca't els morros”: es diu per indicar que no hi ha res més per a menjar.

“Llepar-se els morros d'una cosa”: fer-se'n un llepadits, trobar-la molt gustosa.

“Fer-se els morros lluents”: menjar molt i suculent.

“Mossegar-se els morros”: reprimir-se per no riure o per no parlar indiscretament.

“Picar-se els morros” o “Pegar-se un toc als morros”: veure's obligat a renunciar a allò que es desitjava obtenir.

“Caure de morros”: caure cap avant, pegant amb la cara a terra.

“De morros!” o “Als morros!”: exclamació de malvolença que es fa quan algú ensopega per imprudència.

“Rompre els morros” , “Fer uns morros nous a algú”, o “Inflar els morros” : pegar-li fort a la cara.

“Anar morros per terra”: esser molt treballador; escarrassar-se; esforçar-se sense profit; anar malament de negocis.

“Anar amb el morro al sòl” o “Anar amb sos morros per sa terra” (Mall.): esser molt vell i anar molt acalat.
“Anar morro per terra”: anar malament d'interessos, portar negocis per mal camí.

“Tenir una cosa al morro”, o “Tenir al morro de la porta”: tenir una cosa molt a prop.

“Fregar una cosa pels morros”: oferir-la amb molta d'insistència, importunament.

“Fotre (o clavar, o fregar...) pels morros” : retreure, tirar per la cara.

“Tenir la llet al morros”: esser molt tendre, excessivament jove.

“Esser fort de morro”, o “Esser de morro fort”: esser enèrgic i inflexible, de geni difícil de tòrcer.

“Esser prim de morro, o de morro prim”: esser llépol o molt delicat i remirat en el menjar i en altres coses.

“Esser fluix de morro”: esser massa xerraire, indiscret.

“Menjar carn de morro”: haver d'aguantar la múrria del qui està de mal humor.

“Esser del morro tort”, “Tenir el morro tort”: tenir mal geni. Estar enutjat. Estar toflat, enfadat.

“Estar de morros”: estar barallat, fer-se mala cara.

“Deixar del morro”: Deixar burlat.

“Deixar amb el morro untat”: Deixar amb la mel als llavis, deixar u a mig d’alguna cosa, frase, història, fet...



També tenim ...

Morro de flauta: extremitat d'una cosa que forma angle agut, a manera de l'extrem d'un flabiol.

Morro de vaques: botxí, qui executa les penes de mort i altres penes corporals.

Morro de bou: herba que creix amb la fulla ben plana a terra.

Morro de porc o de porcell:
a) Planta de l'espècie Urospermum Dalechampii, de fulles inferiors dentades amb el lòbul terminal molt gros, i fulles superiors un poc abraçadores i senceres o poc dentades, cabeçoles terminals i solitàries, flors grogues; abunda pels camins de Mallorca.
b) Planta de l'espècie Ranunculus ficaria (Mallorca).
c) Planta de l'espècie Ranunculus asiaticus (Mallorca).

Morro d'ovella: plantaginàcia de l'espècie Plantago lagopus, acaule, de fulles lanceolades i espigues oblongues, tomentoses. A Mallorca se'n diu peu de llebre.

Morro de vedell:
a) Varietat de pebre, de la millor classe per a confitar (Empordà).
b) Planta de l'espècie Antirrhinum majus (Masclans Pl. 159).

Morros d'espasa: peix de l'espècie Charax puntazzo (Eivissa)


I tenim el substantiu usat generalment en plural...
Morrandes: Llavis bruts. “Torcar-se les morrandes”.


Els substantius...
Morreig o morrejada, que és l’acció de morrejar o morrejar-se.

Els adjectius...
Morrotós: Que manifesta irritació o mal humor.
Morrut: que en la seua primera accepció ens ofereix...
a) Que té el morro o el musell gros.
b) Dit de la persona que té els llavis grossos i sortints, generalment usat despectivament.
c) Malcarat, usat en sentit figurat.

I el verb...
Morrejar:
1) Beure agafant amb els llavis el broc, l'aixeta, etc., per on brolla l'aigua, el vi, etc. Beveu a galet: no morregeu.
2) Acostar els animals el morro al menjar sense prendre'l.
3) Mamar l'infant sense gana prenent i deixant el pit.
4) Fer morros.
5) Besar intensament els llavis (d'algú).

El refrany: “Morros i mala cara, trauen sa gent de casa”.

I la creença popular... “Quan els gats es fregen el morro sovint, hi haurà pluja”

Així que no em queda més que dir que ...

Tenim molt de morro, nosaltres!!!

No vull sentir-vos ni glapir!

A voltes o no som conscients, o ens oblidem de la cultura lingüística dels nostres avis o dels nostres pares… fins que perdem expressions o mots…

La meua mare, acostumava a dir-nos, quan s’enutjava de debò, als meus germans i a mi, una curiosa frase “no vull sentir-vos ni glapir”. Nosaltres sabíem exactament quin era el significat d’aquesta expressió, per més que no coneixíem què era allò de glapir, però estava ben clar: no vull que digueu res; que ens callarem, que mantinguérem ben tancada la boca.

Buscant al diccionari la paraula glapir m’he trobat el següent:

Glapir

[1653; alteració de glatir]

	v 1 intr Clapir.
	2 tr dial 1 Agafar, el gos (la caça o el bestiar fugisser).
		2 p ext Agafar (alguna persona o una cosa fugisseres o que eren cercades).

Glatir

[s. XV; del ll. glattīre 'fer lladrucs aguts els gossos', aplicat també després al batec accelerat del cor i després, translatíciament, al sentit de 'desitjar amb ànsia, delir-se per alguna cosa']

v 1 intr Bategar, el cor, amb força.

2 intr Estar agitat per la cobejança d'una cosa prohibida o feta gruar. No facis glatir el nen passejant-hi al davant amb aquesta bicicleta.

3 tr Gruar 2.

Al diccionari català-valencià-balear, apareix glapir o aglapir.

Glapir o Aglapir

v.
1. a) intr. Lladrar el ca amb crits secs, trencats i no gaire forts

—b) tr. Indicar o perseguir la caça o altre animal amb lladrucs secs. Glapir darrere: glapir o lladrar un ca darrere el ca que du la caça agafada. Glapir per sa ferida: glapir el ca sense veure la caça, sinó seguint el rastre que ha deixat.
2. Motar, parlar; cast. chistar. Ningú glapia; sols les aus a la caiguda del vespre saludaven.

Escometre, moure conversa a qualcú. Se diu especialment del qui escomet una noia per festejar-la.
|| 3. Agafar (el ca) la caça o el cap de bestiar fugisser; cast. coger, alcanzar. Aquest canet que has menat, | no el trobes curt de gambals? | Si allarguen ets animals, | no en deu porer aglapir cap.
|| 4. Agafar alguna persona o cosa fugissera o que era cercada (Mall., Eiv.); cast. coger. Se treuen es fret des peus per aglapir de llevant i de ponent molts d'anyells tenres, Alcover Cont. 101. Si un que may l'han aglapit grumetjant dins cap partit.

Var. form.: clapir, glatir.

Etim.: del llatí glattīre, mat. sign. || 1, amb contaminació d'una arrel onomatopeica klapp- (cfr. l'al. kl�ffen i el fr. glapir, mat. sign.). Cfr. Th. Braune en Zschr. r. Ph. xx, 359.

El que em va sorprendre més és que el mot glapir estava relacionat amb la caça. No sé ben bé si ma mare mantenia aquesta expressió perquè el meu avi havia estat caçador de jove, o perquè era una expressió pròpia entre la gent del meu poble. El que és segur és que la meva mare segurament no coneix el vertader significat del mot glapir, sinó que igual que els meus germans i jo entenien l’expressió (que està amb sentit figurat), ella entenia la frase i prou. Això sempre em sembla curiós; conèixer una expressió però desconèixer d’on ve aquesta expressió. És que als gossos se’ls deia, “no et vull sentir glapir”, quan es posava a fer lladrucs i era molest? I que això després es va estendre als nens? I llavors... es va fer una assimilació del lladruc del gos als crits dels nens? És estrany... però ja ens quedava calar l’expressió quan la mare ens hi mirava amb una cara seriosa i ens deia “no vos vull sentir ni glapir”. Que si hi penses, dius... dura la frase per a un nen.