dilluns, 3 de novembre del 2008

Les animetes del Purgatori


La meua avia li tenia molta fe a les animetes del Purgatori. Deu ser que tenia entès que allà al Purgatori es pateix molt, i ella havia patit molt, com tan altres amb la Guerra del 36, i després amb la postguerra, que se li faria un munt el Purgatori. Així, tot i ser molt humil, la meua avia, sempre que anava a l’església, d’altra banda no era massa beata, sempre deixava unes monedetes per a les animetes del Purgatori, i unes monedetes per als pobres de San Antoni, a qui tenia molta devoció. Com que ahir era dia de morts, i tradició de menjar castanyes, en veure el primer venedor de castanyes torrades, i no venedora, llàstima, vaig comprar-me dos euros de castanyes. Recorde quan era menut que l’avia ens pelava a mi i al meua avi castanyes. Quina dedicació. Per això, com a mínim, havia d’anar al cementeri, que tampoc cal anar al cementeri per recordar un mort, i guardar-li una castanya, com es feia antigament. Espere, i així ho crec, que d’existir el Purgatori, la meua avia fa molt anys que no hi està allí.